Què entenem per terrorisme?
¿Què pensem quan es diu la paraula “terrorisme”? Aquesta és clarament la paraula comodí feta servir des de fa anys pels mitjans de comunicació per a deslegitimar i posar a la població en contra de qualsevol nova amenaça al sistema establert. Es fa servir com a pseudònim de “dissidència”, però amb una connotació fortament negativa intencionada.
De fet, la pròpia paraula es pot definir com a un concepte polític per referir-se a “l’enemic”. I molts ara considerats “llibertadors”, al seu dia van ser definits així, com a Nelson Mandela durant l’Apartheid a Sudàfrica, les vagues de miners al 1984, els jueus i homosexuals a l’Alemanya dels anys 30 o la contracimera antiglobalització a Gènova al 2001.
Des de fa uns anys, s’ha vinculat tant sovint la paraula “terrorisme” al anarquisme, que la imatge que té la majoria de la població sobre els anarquistes és dels joves vestits de negre que cremen contenidors. Perquè, si l’ordre social està amenaçat, fer veure aquesta amenaça com violenta i perillosa assegura la por de la població.
I quan has sembrat el pànic moral a la societat, és molt fàcil manipular-la. Perquè, en aquest estat d’alerta, la gent no necessita proves ni explicacions sobre les acusacions fetes, sempre que vagin en la mateixa línia i contra els mateixos grups. Contra “l’enemic”.
Aquesta forma de limitar la opinió pública i llavors conduir-la, sense cridar l’atenció al respecte, es diu “enquadrament” i el Chinicuil ho explica a aquest TikTok.
L’amenaça terrorista, a més, justifica la perpetrada despesa de diners i recursos en institucions per a “protegir” a la població. Però això és una màquina que cal alimentar contínuament, sigui veritat o no. I això porta a la enorme quantitat de detencions infundades en nom de “col·laboració amb organitzacions terroristes”.
Queda clar que, tot i estant a dins d’un sistema punitivista que es basa en el càstig com a estratègia repressiva, totalment injust i parcial, ni amb aquestes aconsegueixen legitimar la condemna de la majoria de casos.
Quan una protesta es mediatitza i criminalitza, es converteix en “trending tòpic” a xarxes, les notícies i diaris. Però, tot sovint, cap de les seves fonts son processos d’investigació periodística, sinó que es fonamenten en notes de premsa de la pròpia policia de l’estat. Quin bucle més inútil, ¿no?
I, una vegada tens el marc teòric muntat, és molt fàcil manipular l’opinió pública sense necessitat de portar-la als extrems. En un marc desplaçat, la neutralitat deixa de ser un punt mig, com explica l’Andrew en aquest vídeo.
Un exemple son totes les detencions durant els anys 2014 i 2015 en nom de les Operacions “Pandora” i “Piñata”, o la suposada organització terrorista GAC-FAI-FRI contra la qual es va muntar tot un dispositiu d’intel·ligència que va portar a terme incomptables detencions, però que sorpresivament no existeix fora dels informes elaborats per la policia.
Fins i tot tenim la “Operació Araña”, en la que es van detenir 40 persones a diverses comunitats d’Espanya per a publicacions a xarxes socials, o el conegut raper Pablo Hasel i el seu productor musical.
De fet, aquesta organització es va vincular amb el moviment Straight Edge de Madrid al novembre de 2015, detenint a 6 joves per a pertànyer a aquesta associació, sense cap prova al respecte.
Fins i tot, com a proves s’aporten en ocasions només la ideologia dels detinguts, ja que tots sabem que hi han fitxers policials ideològics basats només en afiliacions anarquistes o anticapitalistes de les persones, com se li va escapar al Felip Puig al 2011 tras l’intent d’okupació del Palau del Cinema a Via Laietana.
I, als últims anys, aquesta persecució s’ha actualitzat al igual que la problemàtica global, redirigint-se cap als migrants i racialitzats per un costat, i cap al moviment ecologista per un altre, com a publicava fa poc el diari El Salto.
De fet, aquest retracte del migrant com “l’enemic” o “el terrorista” és lo que, des de fa massa anys, justifica les repetides massacres que es porten a terme a les nostres fronteres, com expliquen les companyes de La Tangent.
Medios y criminalizacion de la solidaridad
En aquest article d’El Salto es veu clarament com qualsevol acció que vagi en contra de l’ordre establert, per petita o innòcua que sigui, només pel fet d’amenaçar les veritats que dictaminen els adinerats, és classificada i presentada com a “terrorisme” per a manipular la seva imatge.
Lo més divertit és que molt sovint esmenten l’existència de “líders” d’aquestes organitzacions anarquistes terroristes. Què poc saben que precisament l’anarquisme i l’existència de un líder son conceptes contradictoris… I en cap moment tenen en compte la presumpció d’innocència, per suposat. (aquestes xifres en relació a la Operació Piñata al 2015)
Ni ells mateixos son capaços de sostenir les seves pròpies lleis, i tot això sense entrar en la nula legitimitat que li donem a sistemes jurídics punitivistes basats en empresonaments i condemnes que, en el fons, son exemplars per a perpetuar la por i que ningú aixequi el cap.
Però, ¿i si els hi diguéssim que anarquisme també son àvies treballant a un hort comunitari al barri? ¿O classes de castellà per a dones migrants que necessiten aprendre per a conservar els seus fills? Ah, però tot això no s’esmenta a les notícies.
Lo sensacionalista és parlar de aquest grup desconegut de gent violenta i perillosa que amenaça la nostra seguretat, que ens okupen la casa quan baixem a per pa i volen posar bombes per la ciutat sense criteri.
Perquè, clarament, la gent que s’organitza al barri no té com a prioritat la solidaritat o el suport mutu. Aquesta part de la història no interessa tant a aquells beneficiats per la estructura capitalista. I aquesta és la prova més gran de que els hi suposa realment una amenaça.
Aquest fil de Twitter és part d’una macro-col·laboració amb altris creadoris de contingut anticapitalista i antifeixista. Juntis som Pantube i estem encantadis de que ens conegueu com a un grup organitzat. Perquè els mitjans de comunicació mai han estat neutrals, i nosaltres tampoc ho em estat mai. #PantubeNoEsNeutral
Us deixem la nostra web per a que pogueu cotillear tot lo que vulgueu. Benvingudis i a seguir! #PantubeNoEsNeutral